dimarts, 25 de juny de 2013

L' ENRIC I LA DOLORS



LA JUL.LANAR DEL MAR



L'Enric i la Dolors...

Què us podríem dir?... l'Enric i la Dolors han estat i son una tradició a la nostra biblioteca. A part de ser una parella encantadora i uns avis dels que encara gaudeixen explicant històries als seus nets... per a nosaltres, han arribat a formar part de la nostra escola i no podia acabar el curs i no volíem tancar el blog sense que quedessin en el primer lloc de les nostres publicacions.


Any rera any ens han anat portant històries i han impregnat el nostre petit espai de caliu, dolçor i tendresa... No, no tenim paraules suficients que puguin expressar l'estima, l'agraïment i la il·lusió d'haver-los tingut.


Enric, Dolors... 1001 i una gràcies, una per cadascuna de les històries que duu aquest magnífic llibre que ens anat portant. L'últim... "La Jul.lamar del mar"... 


Pares, mares, avis, àvies... com fan La Dolors i l'Enric, busqueu un raconet per anar-lo llegint juntament amb els vostres nanos


                                       Gràcies Enric, gràcies Dolors... no ens volem acomiadar ... esperem que fins aviat! 


un petó molt gran de part de tots, mestres i nens de l'escola.





NOUS AMICS




Us els presento, ells son:

LA TINTINA

                                                    

                          EN CLAUDI

                                                                                                  EN TINTIN



Son els nous amics de la nostra estimada Bruixa Laia, els ha acompanyat a la biblioteca la Montse, monitora del menjador. Ells ens acompanyaran en el pròxim curs i molt ens sembla que tenen un munt d'històries per explicar-nos...


                              GRÀCIES MONTSE!!!













dijous, 20 de juny de 2013

I PER A L'ESTIU RECOMANEM...

 Proposta de F.C.C:




Lectura compartida (amb un amic, un germà, els pares, els avis...). Buscar un lloc tranquil de la casa -si pot ser sempre el mateix lloc- i dedicar uns minuts a llegir un trosset d’un llibre entre dos. Si es vol, es pot comentar el que s’ha llegit. 
Aquesta idea se m’ha acudit llegint  “Paraíso inhabitado”, d’Ana María Matute:



"A menudo nos echábamos en el suelo, boca abajo, compartiendo un mismo libro y un mismo trocito de alfombra. Con los días, llegó a ser un territorio propio, una especie de refugio-cabaña en algún bosque, donde se entraba para trasladarnos a espacios sólo visibles a través de sus palabras, de donde se salía para reincorporarse al mundo exterior. Yo veía aquel trocito de alfombra como puerta, cerradura y llave de un país solo nuestro. Se abría al entrar, se cerraba al salir."



Tots diferents, tots iguals



Acabem el curs, estem cansats, nerviosos... 

aquest matí ens han dit, avui anirem a la biblioteca, teniu una gran sorpresa.


La Vanessa ha tornat... i els ullets, un cop més, s'han omplert d'il·lusió.


"Que ens portes avui, Vanessa?"


"Doncs avui... oi que tots sabeu que el nostre cos ha de menjar per poder créixer i estar forts?, doncs avui us porto un menú però per a que s'alimenti el nostre cap, per que amb el nostre cap aprenem, entenem i creixem.

Avui us he fet un menú de tres plats, tres contes que ens parlem de com tots nosaltres, si, és cert, som diferents però també som iguals..."

Així és com ha començat el dia. La Vanessa ens ha portat tres històries: una d'un nen que no parava de plorar, una altra  de deu gallines que ponien ous iguals i diferents i, per últim, una en la que tres amics "fugien" d'un llop... pregunteu, pregunteu als vostres fills i filles ...




Vanessa, des d'aqui, de part de tots


GRÀCIES!!,UN PETO MOLT GRAN!!!


dilluns, 17 de juny de 2013

LE NOEUD CRAVATE



Vet aquí que una vegada hi havia un...


el dia a dia, la feina... s'acosten les vacances, un tomb per la ciutat, conèixer nous llocs, retrobar els nostres pobles, la nostra gent... però, simplement, no estaria be un dia, deixar-se portar pels nostres peus i gaudir de les petites coses?
Pares, mares, avis, àvies, nens i nenes... us convidem a veure aquest curtmetratge i amb ell desitjar-vos un bon estiu i que gaudiu de les petites grans coses que us trobeu en aquest temps.

BON ESTIU A TOTHOM!!




LECTURES D'ESTIU PER A ADULTS



S'apropa el final de curs i amb ell arriba l'estiu. Amb els pares i mares que formen part del club de lectura d'adults vam estar comentant i recomanant-nos uns quants llibres per a les vacances.

Aquí us deixem uns quants dels que ens van semblar mes interessants i us convidem a que feu les vostres recomanacions


"Temps entre costures" Maria Dueñas

"Los juegos del hambre"

Peter Berling. "Los hijos del Grial"

http://es.wikipedia.org/wiki/Peter_Berling

Isabel Ledó "Laq Vall d'Or"


"Persepolis"  Marjane Satrapi

dimarts, 11 de juny de 2013

Set ratolins cecs



Fa uns dies us vam explicar que haviem tingut el gust de poder sentir els contes de la Vanessa. Per problemes tècnics no us els hem pogut penjar abans.

Us convidem, però, a que els mireu, 

Gràcies, Vanessa!!


Yo no he sido


Lola


divendres, 31 de maig de 2013

Before sunrise




 Buscant, buscant hem trobat aquest curtmetratge que ens ha semblat una preciositat.
Recomanable per a cicle superior i adults

Que en gaudiu tan com ho hem fet nosaltres!!


diumenge, 26 de maig de 2013

LA LLUNA


dissabte, 25 de maig de 2013

VA DE CONTES...





Les coses no sempre son el que semblen...

de vegades ens trobem que al mirar una cosa, cadascú de nosaltres ens fixem en un detall en particular, o de vegades, ens trobem que creiem que son els altres els responsables d'algun fet i no ens donem compte de les consequencies de les pròpies accions... o, simplement, ens costa de reconèixer que ens hem equivocat o...

La Vanessa ens ha volgut portar tres històries diferents però que contenen el mateix lligam... un coneixement de nosaltres mateixos, dels demès, un dels millors aprenentatges de vida que podem fer.

Avui ens l'ha portat per als nens i nenes de primer i segon... però jo m'atreviria a dir, pares, mares, avis, àvies...


Un cop mes: gràcies Vanessa!!!


dilluns, 6 de maig de 2013

L'APRENENT DE BRUIXOT





Sabeu què?, durant aquest tercer trimestre la Bruixa Laia ens ha fet una proposta: "coneixeu aquesta cançó?, ens va dir.... i ens ha portat tot un reguitzell d'històries que tenen una relació o una altra amb la música.... "Puff, el drac màgic", "El gegant del pi" o aquesta que avui us proposem: 

"L'aprenent de bruixot"






Esperem que us agradi 

CONTA CONTES 2013



Com cada any uns quants pares i mares van fer possible que la tarda del dia de Sant Jordi continués sent  molt entranyable





I un cop més, des d'aquí, moltíssimes gracies per haver.nos fet gaudir

diumenge, 21 d’abril de 2013

BONA DIADA DE SANT JORDI



EL PROPER DIMARTS:  SANT JORDI !

A l'escola, com cada any farem teatre, cineforum, conta.contes.... i la paradeta de llibres... animeu.vos i veniu a fer una ullada






dimarts, 16 d’abril de 2013

MÉS CONTES DE' N BLAI!


Us enrecordeu de'n Blai?...

a principis de curs ens va regalar uns moments dolcets i  màgics, ara, però, ha fet sortir rialles a dojo i ganes i ganes de seguir-lo escoltant... 

i hem pensat que, potser a  vosaltres, us vindria de gust escoltar-lo també!

Us deixem, doncs, amb la història de l'Agusti i...



QUI VA MATAR EL DRAC?





Una sèrie de 5 capítols on ens presenta, de forma divertida, un Sant Jordi, un draci una princesa... una mica diferents.

Sols heu de clicar a sobre del següent enllaç

                                               http://vimeo.com/11035024

dilluns, 15 d’abril de 2013

FLORA I FLAMINGO


MÉLIÈS

 

 

 

Del 5 d’abril al 24 de juny

L’Obra Social ”la Caixa” presenta un homenatge a qui ha estat anomenat el primer mag del cinema, Georges Méliès. La mostra fa un repàs a la diversitat de la seva obra i al valor que ha tingut en l’evolució de la història del cinema, un valor que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese Hugo(2011). D’on ve Méliès? Com va forjar el seu extraordinari univers? Quines van ser les seves fonts d’inspiració?

ENDEVINA, ENDEVINALLA

Careta vermellosa amb cos espinós; per què quan t'abraço és tan dolorós?

dimarts, 9 d’abril de 2013

"Argine"


L' avi que no vaig conèixer


Digue'm avi, com eres?
Digue'm avi, com et deies? 
Em vas tenir als teus braços?
Em deies paraules tendres?
Se't passava la tristesa quan miraves i jo reia? Digue'm que si, avi.
Digue'm que ho feies 
i que et senties feliç,
oblidan-te dels problemes,
que perdonaves al mon,
per totes les males feines.
Que el teu cor bategava,
com un timbal, en dia de festa. 
Que senties lleus els braços,
i a les cames, lleugeresa.
Que el teu pit s'omplia de goig,
pensant que la vida era ferma.
Oi que si, avi, oi, que ho feies?
Per això, et recordo amb carinyo,
perque sé, que si, que ho feies
i que ploraves feliç,
quan em parlaves...! I jo reia! 

 Libra

(Poema escrit per un avi de l'escola al seu avi)

dimecres, 20 de març de 2013

club de lectura: 3er trimestre

La propera lectura: "V de Vendetta", còmic de Alan More Si teniu interès en llegir-lo ja el podeu passar a recollir per la Biblioteca

CLUB DE LECTURA: MAUS

Inés ens ha fet arribar els seus comentaris sobre el llibre: MAUS: UNA HERIDA QUE NO CIERRA “Maus, Retrato de un superviviente”, de Art Spielgeman. PERSONAJES PRINCIPALES: 1.- Vladek, representa uno de los judíos que, sin saber por qué dejaron de ser considerados dignos de la vida para ser considerados dignos de la más profunda crueldad, como fue su exterminio injustificado, “la solución final”, por religión, cultura, procedencia, etc… También representa la bidireccionalidad de la injusticia, ocupando uno u otro lugar según la regla con la que se mida. Vladek percibido como inferior por los alemanes pero se autopercibe superior a los negros, aún en sus últimos días de vida. 2.- Art, su hijo, cuenta en su libro sus conflictos con su padre además de los suyos propios, utilizando el cómic para plasmar la persecución a la que se vio sometido el pueblo judío y el uso de animales antropomórficos: ratones para los judíos, simbolizando la “ratonera” en la que se convirtió la Polonia ocupada, gatos para los alemanes –sus cazadores-, cerdos para los polacos, por haberles traicionado… Y, Art se auto-caracteriza como hombre con careta de gato, interpreto que simbolizando a los descendientes de los supervivientes. La relación de paterno-filial es fría, distante y con único punto en común, la necesidad de exteriorizar la persecución nazi, Vladek, el padre, de explicar su biografia y la de Art, el hijo, la de transcribir la misma. 3.- Anja, Primera mujer de Vladek y madre de Art. Representa la debilidad y dependencia femenina (antiintracepción*)frente a la fortaleza física y psíquica de la que alardea Vladek, sólo superado por un sentimiento, el gran y sincero amor que Vladek le profesa hasta el final de sus días. (Sanatorio – Campos de trabajo – Suicidio. Vladek siempre salvándola de todo lo externo excepto irremediablemente de sí misma) ELEMENTOS PRINCIPALES: 1.- AUTORITARISMO: Vladek,impone su relato al de su hijo Art., punto de partida del eje central, el autoritarismo, la supremacía (¿gratuita?) El autoritarismo forma parte de la cultura occidental, por razones culturales y psicológicas individuales. Aparece sobre todo en momentos de crisis profundas, económicas, sociales, culturales, etc… como ocurrió en Alemania. Los textos más importantes sobre autoritarismo siguen siendo la investigación que hicieron Adorno, Frenkel-Brunnswick, Levinson y Standford, focalizando su estudio en la personalidad autoritaria. El holocausto judío fue una de sus aspiraciones. Adorno ha sido uno de los autores que más ha descrito y teorizado sobre la personalidad autoritaria, (Fascismo potencial o autoritarismo). Altermeyer destaca el aprendizaje social. Duckitt se centra en la identificación del individuo con el grupo. El autoritarismo se ha asociado tradicionalmente al conservadurismo, a la derecha, pero no está tan claro que las personas autoritarias sean de derechas y que las de izquierdas no lo sean. Véase el ejemplo de Stalin, y sus purgas, en las que miles de miembros y no miembros del Partido Comunista fueron perseguidos o ejecutados, justificando esto con el argumento de limpiar el camino de elementos disidentes o saboteadores. O también, las persecuciones que sufrieron los kulaks (granjeros ricos soviéticos) y las minorías, por ser considerados una potencial ayuda para el enemigo. Hitler, responde a una personalidad autoritaria, caracterizada por el convencionalismo, agresividad, antiintracepción* –todo lo asociado a la debilidad-, superstición y estereotipia, poder y dureza, afán destructivo, proyectividad, y, cómo no, el aspecto sexual (ambigüedad en lo que respecta a Hitler). Fromm, desde el punto de vista de la ambivalencia de la libertad y el deseo inconsciente como válvula de escape, y ahí estaría la susceptibilidad de la persona a la propaganda totalitaria: su “miedo a la libertad” se convierte en el fundamento del individuo autoritario. 2.- CONTEXTO ESPACIO-TEMPORAL ESPECÍFICO: Junto a la personalidad de Hitler son necesarias unas determinadas variables, que le permite obtener un poder legitimado para llevar a cabo lo que entendía era su misión, el exterminio y la persecución de los judíos . Otro ejemplo sería Slobodan Milosevic, expresidente de la Federación Yugoslava, acusado de crímenes de guerra y contra la Humanidad en Kosovo, Croacia y de genocidio por los crímenes ocurridos en Bosnia. Si indagamos en su personalidad, encontramos rasgos de una personalidad autoritaria, pero lo ocurrido tampoco está libre de la influencia de los factores sociales situacionales propicios para ello. Al finalizar la primera guerra mundial, Alemania está sumida en una profunda crisis económica. Los alemanes se sienten humillados y perdedores, esclavizados por el resto de Europa; Existe un clima de descontento generalizado, esto es, un caldo de cultivo perfecto para un visionario como Hitler. Un hombre también muy acomplejado, nacido en Austria, con una infancia infeliz, educado con la máxima rigidez, recibiendo de su padre brutales palizas; un hombre sin oficio, y que marcha a Alemania en busca de fortuna, y es aquí donde empieza a tomar contactos con gente fascista, de derechas, con un discurso antisemita, buscando un enemigo externo a la propia Alemania como es el pueblo judío, con una cultura propia y que no se ha contaminado por las tradiciones alemanes, que forman sus propias sociedades herméticas, que tienen en su mano los bancos principales, una gran parte de los negocios de minoristas, un poder económico que no tenían los alemanes. Los judíos son catalogados como la “desgracia alemana”. Y, en este entorno, Hitler llega al Poder. 3.- UN USO PATOLÓGICO DEL PODER. Hitler un hombre que no posee una formación educativa sólida, pero posee una gran capacidad demagógica, con un pensamiento que va de lo tradicional a lo radical, con un fuerte instinto, quizá desarrollado por sus inicios de carencia y escasez, y con todo esto llega hasta la jefatura de Alemania. Y la masa sucumbe a los mensajes propagandísticos de Hitler, herramienta fundamental para el nazismo con Joseph Goebbels al frente. Se utilizan discursos sencillos pero pasionales sobre la superioridad germana, basados en una lógica simple, asentada en tres pilares: anticomunismo, anticapitalismo y antisemitismo. Discursos que, en ocasiones, plagian los de Marx, con proyecciones negativas contra los judíos: “¿Cuál es el fondo profano del judaísmo? La necesidad de práctica, la codicia. ¿Cuál es el culto profano del judío? El mercadeo. ¿Cuál es su dios? El dinero”. Como podemos comprobar, haciendo uso continuamente de la mala situación del país, el contexto social y económico deprimido del momento, y aprovechando para lanzar un mensaje de asesinato en masa, de genocidio. Las masas necesitan escuchar a alguien que les asegure que la situación va a cambiar, que la vergonzosa rendición en Versalles va a poder ser, al fin, vengada. Necesitan que alguien les haga olvidar sus miedos. A Hitler, por su parte, no le interesa la verdad de las cosas, sino el triunfo de su opinión sobre las demás opiniones; su objetivo es la persuasión, por encima de cualquier cosa, de sus ideas, no intenta entender, solo tiene una meta, que es eliminar las identidades individuales para conseguir una única identidad de grupo, de su grupo, que le ayude en “su misión”. Eliminar la diferencia, la diversidad, los comportamientos individuales. Una sociedad totalitaria es incompatible con la variedad. El individuo incluido en un grupo no suele discutir los mandatos del jefe legitimado; lo más usual es la conformidad con la autoridad. Así, a través de la conformidad grupal, es cómo Hitler pretendió, y logró, transmitir y filtrar su pensamiento racista a través de sus secuaces de primera línea, sus generales, para pasar después al resto de la jerarquía militar, y de ahí a los ciudadanos. Así, el problema, según el propio Adenauer, podría ser una falsa opinión de todas las clases sociales alemanes con respecto al Estado, una falsa opinión del poder, de la situación del individuo frente al Estado, que lo había elevado al estatus de ídolo, al altar, sacrificando al individuo, su dignidad y su valor. Una convicción de la omnipotencia del Estado, de su primacía, de su concentración de poder sobre todo lo demás, incluso sobre los valores de la Humanidad. Una sobrevalorización y sobreestimación del poder, a costa de una desvalorización de los valores éticos y de la dignidad del individuo.. 4.- LA OBEDIENCIA A LA AUTORIDAD. Los alemanes no eran personas malvadas o antisociales despreciando y violando los derechos de los demás en su grado máximo. Ésta sería, una explicación simplista. En su mayoría, eran padres y madres de familias que escuchaban a sus científicos, sus médicos, sus filósofos, sus políticos, etc… Adolf Eichmann fue juzgado por los crímenes contra la humanidad cometidos durante el régimen nazi, un aparentemente padre de familia, incluso aburrido a decir de algunos, y que cada vez que se le preguntaba por el motivo de su comportamiento, él respondía: “Cumplía órdenes”; o Rudolph Hess, que afirmó rotundamente que era un patriota al servicio de su país, que no tenía nada en contra de los judíos y que, por encima de todo, estaba la “obediencia a la autoridad”. Los experimentos de Milgram, y el denominado“estado de agente”, en el sentido de que el sujeto es un agente ejecutivo de una autoridad que él considera legitimada. Así, cuando una persona forma parte de una determinada estructura jerárquica puede descargar toda la responsabilidad de sus actos en la persona de rango superior o el poder. Por otra parte, la estructura social da lugar a una norma muy interiorizada en la sociedad occidental, la de la obediencia a la autoridad legítima. En el caso de Alemania, la autoridad de Hitler fue legitimada por el pueblo alemán; su capacidad demagógica consiguió convencer al pueblo inmerso, en un contexto idóneo para generar esta legitimación. Así, esto hace que cuando la víctima se sitúa frente al verdugo, éste se vea reflejado en ella y su “obediencia a la autoridad” se vea disminuida, haciendo más consciente al verdugo de sus “malos actos”, aumentando su sentido de responsabilidad social. En el caso nazi, predomina la obediencia a la autoridad por encima de la responsabilidad social, se sustituye la responsabilidad moral por la responsabilidad técnica (Bauman), en un entorno en el que la identidad individual se ve mermada en pro de la identidad grupal –todos visten de uniformes, lo que les hace menos diferentes y más homogéneos-. Se trata de un conjunto de funcionarios, cada uno con una responsabilidad diferente en la maquinaria de la matanza: introducción en las cámaras-activación del gastransferencia de los cadáveres a los hornos, y quedando la ejecución final a los llamados Sonderkommandos (comandos especiales). De esta forma, el que cada uno tenga una función muy específica contribuye a la disolución de la responsabilidad, sin mayores cuestionamientos sobre la finalidad de sus acciones individuales. 5.- HOLOCAUSTO EN LA MODERNIDAD: Auschwitz sirve, según Adorno y Horkheimer, para evidenciar el problema de la Modernidad: razón y ciencia no evitan barbaries de este calibre, presentándonos así los límites de la Modernidad. Para Bauman, el Holocausto es producto de la capacidad técnica y burocrática destructiva del Occidente moderno. Cuando la sociedad se educa, existen mejoras sociales y económicas, progresiva convivencia armónica y racional entre las personas, pero no evitan se produzcan holocaustos. Estos 5 elementos no son suficientes en sí mismos pero sí necesarios, y su confluencia es lo que puede potencialmente dar lugar a que se produzcan nuevos Holocaustos.

dilluns, 11 de març de 2013

Curt per a infantil: Kiwi









dissabte, 9 de març de 2013

ALMA



CURTMETRATGE PER A CICLE SUPERIOR



JOANA RASPALL



Aquest any 2013, Joana Raspall fa 100 anys.
Joana Raspall és una escriptora i bibliotecària catalana. 
L'any 1932 va fer una campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores. 
Durant la Guerra Civil treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. 
I ha escrit molts poemes.
 


LA REL 



La rel de l'arbre no sap que jo li estimo les branques perquè fan ombra l'estiu i l'hivern, al foc, escalfen; perquè puc collir-hi flors i quan té fruita, menjar-ne. I no li prenc res de franc! Que quan està assedegada i els núvols passen de llarg, sóc l'amic que li dóna aigua.

(De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998). 




dimecres, 6 de març de 2013

ELS AVIS HAN VINGUT A VEURE'NS







Avui els nostres avis i àvies han vingut a l'escola, hem jugat, ens han explicat coses de quan eren petits, històries que havien viscut  jocs que coneixien, coses que els hi agrada fer... hem cantat, els hi hem llegit, hem jugat, em berenat una mica...

Ha estat una tarda una mica embolicada, era la primera vegada que   ens posàvem a fer una cosa així a l'escola... plovia... alguns una mica atabalats, d'altres una mica confosos... però, com us ho diria?, tothom estava tan content, amb tanta il·lusió que... que sols han quedat ganes de tornar-ho a repetir!!

Avui, a l'escola, hem tingut una tarda tan especial que ens serà difícil d'oblidar i m'atreviria a dir que més d'un se n'anirà al llit amb un gran somriure als llavis.

Avis i àvies... a tots aquells que heu pogut venir,per haver vingut i haver-nos ajudat a  fer-lo possible ... però a tots els demés que no us ha estat possible igualment, des d'aquí us volem enviar un petó: Gràcies  tots i totes




dimarts, 5 de març de 2013

AGRAÏMENT





Avui era el primer dia de les jornades de portes obertes. Molts pares i mares han vingut a visitar-nos. Sempre es fa especial el dia que veiem aquelles mirades que es posen quan entreu per primer cop a la nostra biblioteca.

Però avui... avui ens han fet un gran regal, avui una mare ens ha dit:

  "ÉS COM SI ENTRESSIS DINS D'UN CONTE!!!..."

Ha estat un gran regal!

Gracies de part de tots.

dilluns, 4 de març de 2013

PER SI VOLEU LLEGIR (i)


Posaré dos dels comentaris que van fer alguns dels nens/es quan l'Eli els hi va explicar:

" Hi ha gent que fa coses per a que nosaltres  siguem feliços i li volem tornar..."
"Podem saber com se senten els avis i com ens podem sentir nosaltres..."

Tendre, conmovedor  ... una àvia se n'adona que està propera a la mort i decideix prepara-se... la seva néta decideix acompanyar-la...


PER SI VOLEU LLEGIR (ii)


EL MEU AVI, Marta Altés, Editorial MacMillan (Març 2012) –> Aquest és un conte de textos molt curts, però amb imatges plenes de tendres i sentiments. Ens narra l’especial relació que s’estableix entre un avi i el seu nét, i les coses que fan l’un amb l’altre. Ho fa de manera senzilla i emotiva, i ens explica com sovint l’avi es pot sentir sol, o a vegades oblidar-se d’algunes coses, o a vegades es comporta com un nen… Coses que a vegades són dures d’assumir però que vistes des del punt de vista del nét fa que tinguis la sensació de que potser no són tan dures, o si més no, no ho semblen. És bonics, especial i estic convençuda de que us agradarà molt.


PER SI VOLEU LLEGIR (iii)



Hola a tots i totes!
AVIS, Chema Heras i Rosa Osuna, Editorial Kalandraka, col·lecció: llibres per a somiar (2002) –> Aquest conte narra la història de dos avis en Ramón i la Ramona que han d'anar al ball del poble. La Ramona, no està gaire animada, es veu vella i lletja, i el pobre Ramon farà tots els possibles per a convèncer-la. Al cap i a la fi, els dos han envellit junts, no?
Es tracta d'un conte amb unes il·lustracions molt originals, que descriuen visualment cadascuna de les paraules dels dos avis. És un conte màgic, tendre i realista, que ens fa adonar-nos de la relativitat de les coses, i del que realmebnt és important a la vida. Simplement: commovedor!



CURTMETRATGE A INFANTIL

Aquesta setmana als nens i nenes de P4 i P5 ens ha agradat molt aquest curtmetratge .. ens han explicat que fa anys els nens creien que ens portava una cigonya!!!





divendres, 1 de març de 2013

RECOMANEM






Com heu pogut anar veient fins ara, a la biblioteca podem anar gaudint i aprenent amb  diferents activitats... contes, tallers, visites... i, de tant en tant, alguna pel·lícula   o curtmetratge.

Avui obrim un nou espai, en el nostre blog, amb la intenció de poder compartir amb vosaltres alguns d'els que més ens han agradat o que trobem molt interesants.

I com que estem amb el tema de la vellesa, comencem  amb un curmetratge  dolç i tendre.

Esperem que en gaudiu i us animem a deixar-nos els vostres comentaris.


                              


AVIS



AVIS I ÀVIES



 Com cada any des de la Biblioteca de Can Fabra ens conviden a participar en el Liberart. Aquest any el tema proposat és el de la vellesa activa.

Hem portat moltes fotos dels nostres avis i ens hem estat explicant històries d'ells, quines coses els hi agrada, què solen fer... i ens estem preguntant com creiem que serem nosaltres quan siguem grans i què creiem que ens agradarà fer...


dimarts, 22 de gener de 2013

CLUB DE LECTURA

Com uns quants de vosaltres sabreu, el curs passat vam iniciar un club de lectura d'adults.

Enguany, i degut a les retallades vam estar a punt de suspendre'l... però, tot i que una mica més tard, hem pogut tornar-lo a engegar i ens dedicarem a la descoberta del món del còmic que promet ser molt interesant.

La primera lectura proposada és:


 Per si algú estiguès interesat, us recordarem que la nostra intenció és simplement la de compartir el gust per la lectura i alguna de les nostres idees.
Les properes trobades les durem a terme els propers dies 29 i 30 de Gener, tot i que ja sabeu que no és obligatòria la vostra assistència.


Propera lectura: "Maus" d'Art Spiegelman.
 






EN BLAI












En Blai.

En Blai, contacontes de professió, és també pare de l'Aitana del grup dels Elefants de P3; però, com us ho podem dir?...a part de tot això és... és, ni més ni menys, que un altre petit tresor que hem tingut la gran sort de poder tenir a la Biblioteca.
Té el gust, la senzillesa, la humiltat, el somriure i el poder de, amb quatre gestos captar tooota la nostra atenció, fer-nos riure i d'entrar de ple dins d'el món de màgia i fantasia pel qual ens convida a participar...

Des d'aqui, Blai, gràcies i fins aviat!!!!

LA COSA PERDIDA. CURTMETRATGE

Benvinguts de nou al nostre blog 

Abans de començar us volem desitjar un molt bon any a tots/es d'una manera un xic especial...

ens agradaria començar aquest any compartint amb tots vosaltres una petita joia...

ESPEREM QUE US PORTI UN PETIT GRAN MOMENT